Desaproximació al conflicte israelo-palestí

 

De dibuixos animats

La nostra Vila no és que s’assembli gaire a Eurodisney però la casualitat ha volgut que en dos carrerers paral·lels ens trobem amb dos comerços singulars: El Pato Donald, al carrer de Torrijos i El Pájaro Loco, a Mare de Déu dels Desemperats a tocar de la plaça de la Revolució,.

Els dos existeixen des que vaig néixer. El Pato Donald és sinònim de pollastre a l’ast, canelons i croquetes. El Pato, sobretot, fa diumenge. A la cua que es forma de dues a tres del festiu t’hi vas trobant els veïns ben empolainats, les senyores que demanen un quart de pollastre i tres canelons o els solters que superen la trentena demanant exactament el mateix. Les famílies que tenen ídem a dinar i els que arriben tard i s’han de conformar amb conill o fideuà. També hi veuràs aquells qui abans dinaven junts i que ara es troben a la cua per separat: els pares per una banda, la filla petita que ja s’ha casat per una altra, el solter a darrera hora… SI els fills han marxat de casa però han tingut la sort de poder seguir vivint al barri estranyament buscaran el pollastre a un altre lloc.

També pots topar amb els col·legues amb els quals potser te n’has anat de festa la nit abans i que amb lleganyes als ulls se’ls nota l’esforç d’haver-se llevat expressament abans de l’hora del tancamen. I aquells que potser fa temps que no veus perquè ara viuen lluny però que, un dia és un dia, han baixat a dinar a casa els pares, els germans o el tiets. El Pato és el checkpoint dels diumenges.

El Pájaro Loco és un altre ocell peculiar i darrerament més loco que als seus inicis. Havia estat sempre un bar de pas, de mercat. A les sis del matí ja era obert i a les vuit de la tarda, puntualment tancat. Només hi havia una excepció; la nit de reis. Aquelles nits de fira i botigues obertes fins a les cinc del matí, el Pájaru també obria, com a mínim fins les dues de la matinada. Per a mi es convertí en tradició menjar-me cada any a mitjanit un bon entrepà com a celebració d’una nit excepcional.

Des de fa uns anys, des que els antics propietaris se’l van traspassar ha anat canviant poc a poc, com també han canviat els ritmes de la societat. Ja no obre tan d’hora, perquè la gent ja no surt tan d’hora i poc a poc ha anat estirant l’horari als vespres. Ara pels matins t’hi continues trobant si fa no fa el mateix tipus de gent que abans: gent de l’entorn de la plaça Revolució i del mercat. Però a les nits, especialment les de divendres i dissabte ja és una altra cosa. Sense ser un bar de copes, s’hi fan uns mojitos espectaculars, s’hi escolta música caribenya i la mitjana d’edat baixa molts punts. Allà hi coincideixen les famílies joves que porten els nens al parc de la plaça i que volen fer una copeta abans d’anar a dormir, amb nois i noies més joves, golfos de tota la vida atrets per la novetat i amb alguns d’aquells que han sortit de sopar d’algun restaurant proper i aposten pel mojito per fer baixar l’àpat.

Dos ocells que piulen ben aprop. Dues aus que sempre ens seran un bon recurs per si ens agafa una pàjara.

[Article aparegut a l'Independent al desembre de 2008]

Molta sort per al 2009!

La necessitarem…

How lucky can one be? - Watch more Free Videos

Una amiga meva us desitja bon nadal!

Es diu Anilka i la veritat és que… ja m’agradaria conéixer-la!

Nadal a tres bandes

Us sona un personatge, nascut de mare verge un 25 de desembre, que feia miracles amb 12 seguidors que fou crucificat i que als tres dies va ressucitar?

Us presento Horus, una divinitat egípcia de l’any 3.500 a.c, o a Mhytra, persa, o a Krhisna, índia

t>

 

Grècia s’inflama



Grecia y el derecho a rebelarse

Me telefonea mi buen amigo Gervasio Guzmán. “¿Qué piensas de la revuelta de los jóvenes en Grecia?”, me pregunta. Y sin esperar mi respuesta, prosigue: “Está claro que tienen sobrados motivos de descontento, pero eso no les da derecho a armar la marimorena. ¡Se han dedicado a romperlo todo!”.

Compruebo una vez más cuántos presuntos herederos del 68 –Gervasio sigue hablando de las luchas estudiantiles de entonces con lacrimosa emoción de ex combatiente– han olvidado por entero los principios rectores de aquel movimiento juvenil. Una de las principales consignas de los estudiantes del Mayo francés fue “On a le droit de se révolter” (“Tenemos derecho a rebelarnos”). En nombre de esa convicción, quemaron coches, rompieron escaparates y tiraron todos los cócteles molotov que pudieron.
“¡Pero es que Grecia es una democracia!”, me argumenta Gervasio. ¿Y qué? ¿Lo eran menos la Francia, la Italia, la Alemania o la Gran Bretaña de 1968? No; lo eran más.
Cabe entender la democracia como un sistema en virtud del cual cada tantos años se convocan elecciones para que se disputen los escaños del parlamento los partidos políticos que cuentan con el dinero necesario para hacerse oír. Si la democracia es eso, Grecia es una democracia. Pero, urnas aparte, la política griega pertenece al reino de la corrupción, el nepotismo y la desatención de las necesidades populares más elementales: educación, sanidad, infraestructuras, medio ambiente…
La clase dominante griega ha logrado que muy buena parte de la población de su país, joven y menos joven, esté harta de cómo la tratan. Porque no ve cómo arreglárselas para vivir. Y, como está desesperada, se rebela. Tiene derecho a rebelarse.

Javier Ortiz

Llicencia Creative Commons

ETA Kolpez Kolpe (II)

 

 

ETA kolpez kolpe

Comentaris trobats por ahi que paga la pena llegir:

LIBERTAD PARA EUSKAL HERRIA

Hoy ETA ha dado un paso más en la construcción de una Euskal Herria libre al eliminar a otro enemigo del pueblo vasco. El fascista en cuestión contaba 70 años, la edad más peligrosa, y ha sido ajusticiado mientras iba a jugar una partida de cartas en un bar.

Era miembro del consejo de administración de la constructora Altua y Uria, que colabora en la destrucción de nuestra hermosa Euskal Herria. Altua y Uria tiene adjudicadas algunas de las obras del Tren de Alta Velocidad, el mismo tren con el que los fascistas pretenden comunicar las capitales de Euskal Herria con su pestilente Madrid. El mismo tren que horada nuestras montañas, que sepulta nuestra hierba, que emborrona nuestro paisaje milenario con manchas de progreso estéril.

Por eso mismo, ese fascista merecía morir. Porque, con su muerte, Euskal Herria está hoy un paso más cerca de la independencia. Porque, con su cadáver en el tanatorio, nuestra tierra es hoy un poco más libre que ayer.

Y seguiremos en la lucha. Hasta que no quede ningún fascista en Euskal Herria. Hasta que no quede huella alguna de progreso. Hasta que reconquistemos la pureza de nuestros montes y nuestro mar.

Hasta que nadie piense de manera distinta a nosotros.

Hasta que nadie piense.

Hasta que nadie.

 

Por Jose A. Pérez  

Que mierda de país quereis construir matando a quienes no comulgan con vuestras ruedas de molino? Que mierda de nación, donde la libertad es vuestra libertad, o la muerte? Que mierda de estado donde imperará sólo la dictadura de vuestro fanatismo? 

Yo quiero una Euskal Herria libre. Pero quiero un país libre por la fuerza del pueblo. Por la fuerza de los votos libres de todos nosotros. Quiero una Euskal Herria hecha desde el poder de la razón y la palabra, no desde oscuros zulos y pistolas humeantes. Quiero una Euskal Herria para mi, y una Euskal Herria para quien no piensa como yo: un país de todos y para todos. Pero sobre todo, quiero una Euskal Herria sin vosotros.

mi pesame de abertzale,independentista,de izquierdas pero no mafioso,todavia recuerdo a un delegado de los mafiosos de lab diciendo quese mete a lab para acojonar a los patronos.y que me decis de un valiente gudari que se pego unos años en la carcel por atentar contra la autovia y ahora no tiene ningun inconveniente en utilizarla¿los empresarios afines a la mafia?¿cuanto pagan?¿los delegados que viven a todo lujo?¿pagan? GORA EUSKALHERRIA MAFIAKAMPORA

¿Que se consigue con esto?No lo entiendo

Otro drama familiar sin sentido Lloroso o muy triste

Otra familia más destrozada en balde. 

¡Qué asco! Que se acabe esto de una p. vez!!!!!!

I increïble el titular del Gara: “Fallece tiroteado…” com si li hagués caigut un llamp al pobre home o alguna cosa així…

En fi, quiosquer avui indignat amb els que d’una banda reclamen justícia per al “poble basc” i de l’altra, pels seus sants collons, decideixen qui mereix viure i qui mereix morir en la seva macabra carrera que duu cap enlloc.

Professió de risc

 

Vist a http://www.pandehigo.com/?p=79

Vist a http://www.pandehigo.com/?p=79 via Menéame

I ara va i el tapen…

Al·lucinògena portada de La Razón

Avui La Razón ens ha obsequiat amb aquesta tremenda portada. En cert sentit sembla un homenatge a les Pin-Up dels anys 50 a Estats Units. En tot cas, la devoció per Sor Zaplana (v. vida i obra) és digna d’elogi.


Sor Maravillas