Ahir, fullejant El Mundo a la recerca d’algun nou atac despietat a Rajoy, em trobo amb el següent “El ordenador más portátil de El Mundo cuesta… cero euros”.
Coi -em dic-, vaig rellegint i sembla que la història és un portàtil de 7 polzades amb modem 3.5G que el pots aconseguir omplint una cartilla amb 30 del 40 cupons que aniran sortint amb el diari. Doncs mira tu, em vaig apalancant dos cupons diaris i em faig amb dos miniportàtils que per aquí abaix al quiosc anirien de puta mare.
Fins que arribo a la lletra petita, però petita-petita, al final de la notícia i després de tornar a llegir “y le costará el increíble precio de 0 euros”. Doncs bé, la lletra petita-petita diu això: “Oferta válida al adquirir 24 meses de conexión 3.5G a 3,6Mbps con acceso ilimitado al precio de 32 euros/mes + IVA”.
Quins collons! D’acord que vaig pecar una mica d’idiota per pensar que es regalen duros a quatre pessetes, però osti, és que el que per al diari costa “el increíble precio de 0 euros” es converteix per art de màgia en 890,88 €!
Aquesta setmana ha estat una mica de bojos i ens han trucat bastant de la premsa, a banda de rebre moltes felicitacions dels nostres clients. Gairebé semblava que havia guanyat la champions, però mireu, sense ser res d’un altre món la veritat és que la notícia té un cert tirón. Ahir es va notar penya que venia a la plaça expressament amb el seu portàtil i avui fins i tot li hem posat una cadireta a un francès a qui, pobre, se li penjaba el Windows. Ell ja em deia: “no, si la connexió va de conya, el problema el tinc amb el Windows”. I jo li deia que “je ne peut pas rien à faire. Le Windows c’est le que c’est. D’ou no n’hi ha n’on peut pas rajar. :-). En fi, anècdotes a banda, ahir em van entrevistar al programa Cabaret Elèctric d’iCat FM. Aquí teniu el tall de cinc minutets on hi surto:
A la següent entrada teniu l’entrevista que em van fer per Gràcia Televisió i Barcelona Televisió que en principi s’ha emès avui a BTV i que està penjada de la web de GTV.
Aquests dies m’estic tornant un incondicional de El Mundo perquè la veritat és que el morro que li fica el Pedro J. a la “crisi” del PP és increïble. Vaja, que ell i el col·lega Losantosl a creen l’atien i després la reflecteixen com si ells no hi hagin tingut res a veure.
Valgui la reflexió quiosquera per introduir el vídeo del Polònia, que l’he vist avui a escolar.net i és -senzillament- brutal. Com en els millors temps del Cròniques Mauricianes… dintre vídeo!
La veritat és que no m’esperava una reacció tan càlida de la comunitat de Menéame, ni tan sols sortir a portada, però la veritat és que ha pujat a una velocitat vertiginosa i, el que més em satisfà, sense cap vot negatiu.
I llàstima que al final ahir a la tarda plogués perquè realment es va notar un cert “efecto llamada”. A migdia hi havia tres persones amb portàtil a la plaça i feia goig.
He capturat el fil del menéame per tenir-lo en arxiu, aquí us el deixo:
Avui m’he trobat amb l’Àlex, el quiosquer de Travessera/Torrent de l’Olla i m’ha comentat que està de finalista d’un consurs del programa El Hormiguero de Cuatro on es vota qui surt més lleig a la foto de carnet.
Doncs bé, l’Àlex està el cinquè del rànquing i si arriba als tres primers té un viatge pagat a Madrid. Si guanyés, doncs un cotxe, tu…
En fi, feu que un gracienc guanyi alguna cosa, ni que sigui al més lleig!
I no és per res, però lleig surt de llarg…
[Cal estar registrat a la web de Cuatro per votar. Ja us ho aviso.]
Després de gairebé un mes de proves, ja podem oferir cobertura wi-fi a la Plaça des del Quiosc. Tots els qui us volgueu connectar des del vostre portàtil només heu d’apropar-vos a la plaça i buscar el SSID “Xarxa Oberta Quiosc Revolució”. Segurament al vostre rastrejador també hi trobareu una altra xarxa anomenada “http://www.quioscrevolucio.com”. La raó d’això és que finalment hem optat per crear dues xarxes diferents, una totalment oberta -sota la que funcionen els protocols bàsics per connectar-se a Internet i mirar el correu- i una altra de tancada per a ús intern.
Per donar-li una mica d’originalitat a l’assumpte, també és possible imprimir documents des de la xarxa oberta. Si necessiteu en un moment donat imprimir algun document només heu de connectar-vos a la Xarxa Oberta i cercar entre les impressores la “Airport Brother”. Les proves les he fet amb Mac ja que el seu protocol “Bonjour” (abans “Déja Vu”) permet imprimir sense necessitat de drivers específics. No sé si amb PC’s amb Windows o Linux funcionarà. En tot cas, si voleu imprimir veniu a avisar-nos al quiosc que potser la impressora està en mode Fax o Escàner. El preu per impressió serà com el d’una fotocòpia: 10 cèntims/full. Val a dir que es tracta d’una impressora làser en B/N.
Aquests darrers dies ens hem posat el mono de treball i el quiosc semblava més aviat un taller que no pas una altra cosa. Ja havíem adquirit un expositor nou amb rodes al fabricant italià MW Arredi que ens va solucionar molt i molt el problema de les Womans, Cosmopolitans, Elles i similars pressumptes revistes amb regal que no són sinó el contrari: objectes de roba amb revista-catàleg inclosa. Us juro que poca cosa em fa més ràbia que quan em pregunten: – I això no ho tens en un altre color?
Brrr…. - que jo venc premsa, senyora!
Però bé, si els editors ho ofereixen, els clients tenen tot el dret a demanar les coses del color que vulguin. Una altra cosa és que jo em mati a buscar el “cinturón de moda” en platejat i que al final em diguin que, ai, doncs no m’agrada gaire…
Però al que anàvem, aprofitant que la botiga de Queviures El Pas està també de reformes i s’han comprat una nova nevera super-xula, doncs hem aprofitat un parell d’expositors seus. Un de sopes Gallina Blanca per les llaminadures, que ens va de perles, i un altre de Knorr que l’hem tallat en tres trossos i que, com del porc, ho hem aprofitat tot. A banda els antics revisters que estaven de peu en plan piràmide els hem convertit en dues ales als extrems del quiosc i són super-pràctiques. Vaja, que ara mateix el quiosc comença a semblar una cosa on és possible saber on està determinada revista perquè en principi cada cosa té el seu lloc. I les que no hi caben, doncs, se siente, cap a SADE mayormente.
I una de les coses que he fet ha estat aprofitar un dels trossos de l’expositor per posar el Racó gracienc ben visible. No puc assegurar que cada dia mantingui l’expositor tal com està ara, tot dependrà de la feina que hi hagi però la intenció hi és. Doncs res, us poso unes fotitos:
Com ja heu pogut llegir a Transversal o a l’Independent, el proper 13 de juny muntem la cosa aquesta del triangle (r)evolutiu en el qual fem una mena d’intercavi de papers entre el quiosc, la botiga eròtica Desig i l’establiment de menjar japonès Maguroya. Doncs bé, a mi el que em “toca” és integrar la cuina del Maguroya al quiosc. És a dir, tindrem sushi i sake, a banda s’un DJ punxant música. Una cosa així:
Perfecte, oi?
I una p…
Mira tu el que li toca al Maguroya i llavors comparem el tracte de favor indissimulat que aquests gafuts i barbuts del Territori Sonor tenen amb la mestressa de l’establiment japonès que, a sobre, estarà de viatge el dia del happening.
[que sí, que si fas clic a la imatge les veuràs més grans]
Hi ha injustícies com le de SADE i distribuïdores en general que putegen, però això, això no té nom. A aquesta colla de cantamanyanes i sinvergüenses del Territori Sonor ja els hi val…
A qui coi se li va ocórrer això del sushi? Si és per gana, amb la Klaudia us ben juro que a mi ja se m’obre…
